Edema ossi: causes, diagnòstic i tractament en fisioteràpia

Què és un edema ossi?

L'edema ossi és una afecció localitzada dins de l'os provocada per una acumulació de líquid proinflamatori. Pot tenir diverses causes subjacents, com ara un cop directe sobre l'estructura, un microtraumatisme de repetició o una malaltia metabòlica que faciliti arribar a aquest punt.

Primer és important descartar les conegudes RED FLAGS per part d'un professional de la salut (metge, fisioterapeuta...) mitjançant una exploració, l'anàlisi de la història clínica (com ha passat, com evoluciona el dolor, etc.) i les proves complementàries necessàries segons cada cas.

Un cop identificada la possible font de l'edema ossi i descartades les banderes vermelles, es pot iniciar amb més seguretat el tractament del dolor o de la funció.

Quins símptomes genera? Dolor agut, localitzat a la zona afectada, que augmenta amb l'exercici i disminueix amb el temps de descans.

Com es diagnostica? Principalment amb una ressonància magnètica. (1)

Causes de l'edema ossi

Lesions traumàtiques: Els cops directes, tant practicant esport com després d'una caiguda o un accident, poden iniciar un procés inflamatori dins de l'os i provocar l'edema. És la causa principal de desenvolupament d'edema ossi en esportistes. (1)

Microtraumatismes repetitius: Són una de les causes principals de l'edema ossi en l'esport, ja que els moviments repetitius de cada disciplina poden generar microtraumatismes que acabin produint un petit dany a l'os (també conegut com a fractura per estrès) i que finalment poden conduir a un edema ossi. Dos dels esports més afectats són el running i el futbol.

Sobrecàrrega/esforços: Activitats repetitives, tant a la feina com en l'esport, o esforços per als quals el cos o l'estructura encara no disposa de prou capacitat de resposta.

Lesions del cartílag, que poden generar una descompensació de forces i provocar un «xoc» ossi que acabi en edema si no es gestionen correctament les càrregues i les progressions.

Malalties inflamatòries com l'artritis reumatoide, ja que poden estendre la inflamació als ossos propers.

Malalties metabòliques com l'osteoporosi poden contribuir-hi, però tenir osteoporosi NO implica necessàriament patir un edema ossi. Una persona amb aquesta afecció pot fer exercici físic sense problema, sempre consultant un professional que avaluï i gestioni el seu cas particular.

Tractament de l'edema ossi en fisioteràpia

L'objectiu principal de la fisioteràpia en aquest cas és tractar la causa subjacent de l'edema ossi i els símptomes que pugui provocar. Hi ha les opcions següents:

• ♦︎ Repòs: Descansar per intentar disminuir la inflamació i la irritació dels teixits, però només amb això no n'hi ha prou. A la pràctica clínica, el repòs combinat amb el tractament del dolor a base d'analgèsics pot no ser suficient. (2)
• ♦︎ Modificació d'activitats: És la primera línia de tractament, perquè permet modificar ràpidament les activitats que poden augmentar el dolor i les molèsties.
• ♦︎ Teràpia manual: És una bona opció per tractar els símptomes, tot i que el tipus i la freqüència canvien segons el cas i les seves característiques; per això l'ha de dur a terme un fisioterapeuta qualificat.
• ♦︎ Exercici terapèutic: És fonamental, però l'ha de pautar i administrar correctament un professional.
• ♦︎ Electroteràpia: S'utilitza sovint com a opció analgèsica.
• ♦︎ Magnetoteràpia: S'utilitza àmpliament per tractar aquesta afecció, tot i que no hi ha una dosi establerta o consensuada per a cada cas.
• ♦︎ Teràpia amb ones de xoc: Alguns estudis la situen com una bona opció per tractar edemes ossis, per exemple, al cap femoral. El seu ús es podria estendre a altres parts del cos amb la mateixa afecció.
• ♦︎ Alimentació: Tot i que hi ha poca evidència, els bifosfonats poden ser útils en alguns casos d'edema ossi per la seva activitat inhibidora dels osteoclasts (cal consultar sempre un nutricionista).

Però... QUÈ ÉS EL MILLOR?

Com sol ser habitual, la millor opció és sempre un TRACTAMENT MULTIMODAL. És a dir, no cal triar una única via de tractament: s'ha d'adaptar a tu i al teu cas particular, tenint en compte les teves condicions, preferències i possibilitats, i ha d'estar supervisat o dut a terme per un fisioterapeuta professional.

És cert que sense tractament es pot resoldre espontàniament entre els 3 i els 9 mesos (1), però per intentar millorar el procés i la funció mitjançant el tractament del dolor, la mobilitat i la força, és millor seguir un tractament amb un fisioterapeuta. També hi ha la possibilitat que, després de 9 mesos sense activitat, l'edema ossi encara no s'hagi reabsorbit.